LA LLEGENDA DEL SANT CRIST
Sembla ser que tots els documents referents a l'arribada del Sant Crist a Balaguer van desapareixer, probablement cremats en la destrucció del Castell Formós. Ja l'any 1585 trobem escrita la llegenda del Sant Crist que s'ha transmés de pares a fills a Balaguer:
La imatge del Sant Crist fou construida per Nicodem,
que havia estat profundament commogut per la mort de Crist a la creu
i volia fer reflectir aquell sofriment diví sobre la fusta.
Va anar plasmant a poc a poc el cos de Crist però, en arribar a la cara, Nicodem no reeixia a representar tant sofriment. Després de molts esforcos estava cansat i descoratjat i s'adormí.
Mentre dormia somnià que uns angelets feien el rostre a la imatge. Es despertà i veié esculpit en la fusta el rostre del Crist tal com ell volia fer-lo.
Nicodem va portar la imatge a la seva casa de Jerusalem. Maria i els apòstols la varen anar a veure i davant la perfecció d'aquella imatge, van agenollar-se i la van besar.
Durant una de les persecucions dels cristians, la imatge fou traslladada a Beirut, on fou venerada en un soterrani per un grupet de cristians que fugien dels turments. Un dia els cristians van haver de fugir i van deixar la imatge en un armari. Després de molts anys, aquella casa fou comprada per un jueu que es deia Eleazar More.
Eleazar More va ser acusat de ser cristià per uns jueus que varen descobrir la imatge en l'armari durant una festa. Eleazar, per desmentir l'acusació, va fuetejar la imatge i li va clavar un punyal al pit. Un gran doll de sang va brollar de la ferida i tots quedaren meravellats. Molts jueus es convertiren al cristianisme i durant molts anys el Sant Crist de Nicodem fou adorat en la sinagoga de Beirut, convertida en església catòlica.
Quan els àrabs van envair la ciutat de Beirut van tirar la imatge al mar Mediterrani. Aquesta va travessar el mar fins arribar al riu Ebre. Va pujar contra corrent fins arribar al riu Segre i va remuntar Segre amunt fins arribar a Balaguer.
Els balaguerins van voler treure la imatge del riu però no podien aconseguir-ho.
Avisades les monges clarisses, van baixar totes en processó.
La mare abadessa es va agenollar vora el riu
i una onada d'aigua va atansar la imatge als seus bracos. Amb molta devoció i seguida de totes les monges clarisses i de tot el poble de Balaguer la mare abadessa va pujar la imatge al santuari on encara avui és venerada.
HISTÒRIA DEL SANTUARI
Des de fa molts anys, aquest indret ha estat un lloc d'oració. Ens hem de remuntar als temps en què Balaguer era habitat pels àrabs i aquests tenien el seu nucli de població en el pla dŽAlmatà.
Bona part d'aquest edifici actual és d'aquella època. Era d'estil romànic, del qual queden encara la porta i la rosassa de la façana principal, que donava al pla d'Almatà. L'altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó.
Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l'arc que sosté el cor.
Al segle XVII, a causa de la gran devoció cada dia més creixent pels miracles que, segons s'explicava, feia el Sant Crist, s'eixamplà el temple i es posà sota l'advocació de la venerada imatge.
Es posà l'altar major al braç situat al nord. La porta principal s'obrí al sud, cara a la ciutat, on es construí una façana totalment plana i coronada per un arc amb curvatura descendent a ambdós costats.
A finals del segle XVIII es va aixecar la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist.
Durant les primeres dècades del segle XX es construí la façana i la portalada actual.
La venerada imatge fou cremada el 28 de juliol de 1936. Es pogué salvar solament el peu dret. Per encàrrec de Pere Corberó i Trepat fou esculpida de nou pels artistes Joaquim Ros i Josep Espelta de Barcelona. La beneí el bisbe Ramon Iglesias Navarri i la retornà al seu lloc el 16 de marc de 1947.
Essent capellà del Sant Crist Mn. Pere Ribes, l'any 1972 es va fer la renovació del presbiteri i l'any 1973 es va decorar el cambril amb frescos del pintor Llucià Navarro.
L'any 1997 es feu l'obertura al sostre per donar llum al presbiteri.
FEU CLIC AQUI PER A TENIR UNA AMPLIACIO DE LES FOTOS
Església de Sta Maria
|
Església del St. Crist
(i el pont antic, el 1-er)
|
Ruïnes del Castell - S. Crist
|
|
El riu Segre (el segon pont)
|
Vista general del casc antic
-des del tercer pont-
|
Les muralles (al fons el pont nou, el 3-er)
|
El Carrer dŽAvall (casc antic)
|
La plaça Mercadal
|
El claustre del convent de St. Domènec.
|
|
A l'hora de l'ofertori del pontifical de la Festa del Sant Crist (9.11.1999) que presidí el Sr. Bisbe Joan Martí Alanis, un Pare Escolapi fill de Balaguer féu ofrena simbòlica de la medalla que la Ciutat concedí a l'Escola Pia pels seus 300 anys de servei ininterromput.
|
|
LA MARE DE DEU DEL MIRACLE
PATRONA DE BALAGUER
La Mare de Déu del Miracle, que té la seva església al Carrer Miracle 5, té també la seva llegenda:
Una mora va trobar la imatge. Com que estava molt bruta la va posar a bugada. Una veina cristiana va anar a la mora a demanar-li unes brases de foc. La cristiana va adonar-se que a lŽaigua, on es rentava la imatge, hi havia sang. Li preguntà doncs a la mora què hi tenia allí. Totes dues es van sorprendre en veure la imatge de la Mare de Déu amb sang. Això va ser el miracle. En el mateix lloc es va edificar una petita església a la Mare de Déu.
|
FEU CLIC AQUI PER TENIR UNA AMPLIACIO DE LES FOTOS
-sólo texto, vea por favor las imágenes en el texto en catalán-
LA LEYENDA DEL SANTO CRISTO DE BALAGUER
Parece ser que todos los documentos referentes a la llegada del Santo Cristo a Balaguer se perdieron, probablemente quemados en la destrucción del "Castell Formós" (Castillo Hermoso) en el siglo XV. Ya en el año 1585 encontramos transcrita la leyenda del Santo Cristo que aún se transmite de padres a hijos en Balaguer:
La imagen del Santo Cristo fue esculpida por Nicodemo, quien había quedado profundamente conmovido por la muerte de Cristo en la cruz y que quería reflejar aquel sufrimiento divino sobre la madera. Talló poco a poco el cuerpo de Cristo, pero al llegar al rostro no conseguía plasmar tanto sufrimiento. Después de varios intentos se sintió cansado y descorazonado y se durmió. Mientras dormía soñó que los ángeles esculpían el rostro a la imagen. Al despertar se encontró el rostro de Cristo tal como él lo había imaginado.
Nicodemo llevó la imagen a su casa de Jerusalén. María y los apóstoles la vieron y ante tanta perfección de la imagen se arrodillaron y la besaron.
Durante una de las persecuciones de los cristianos, la imagen fue trasladada a Beirut, donde fue venerada en un subterráneo pr un peqeño grupo de cristianos que huían de los tormentos. Un día estos cristianos tuvieron que darse a la fuga y abandonar la imagen encerrada en un armario.
Pasados muchos años aquella casa fue adquirida por un judío de nombre Eleazar More.
Eleazar fe acusado de cristiano por judíos que descubrieron la imagen en su casa durante una fiesta. Eleazar, para desmentir tal acusación, azotó la imagen y le clavó un puñal en el pecho. Un chorro de sangre brotó de la herida de modo que todos quedaron maravillados. Muchos judíos se convirtieron al cristianismo y durante muchos años el Santo Cristo de Nicodemo fue adorado en la sinagoga de Beirut, convertida en templo cristiano.
Cuando los árabes invadieron la ciudad de Beirut echaron la imagen al mar Mediterráneo. Ésta atravesó el mar hasta llegar a la desembocadura del río Ebro. Subió contra la corriente, entró en el río Segre y lo remontó hasta Balaguer.
Las gentes del lugar querían sacar la imagen del río pero no lo conseguían. Avisadas las monjas clarisas, bajaron en procesión. La madre abadesa se arrodilló a la orilla del río. Una ola hizo que la imagen se acercara hasta sus brazos. Con mucha devoción y seguida por todas las clarisas y por todo el pueblo de Balaguer, la abadesa llevó a cuestas la imagen hasta el templo donde hoy día aún se venera.
HISTORIA DEL SANTUARIO
Desde hace muchísimo tiempo, el lugar donde se encuentra el santuario es un lugar de oración.
Hay que remontarse a los tiempos en que los árabes habitaban en Balaguer y tenían su nucleo urbano en el Pla de Almatà (Llano de Almatá).
Gran parte del edificio actual es de aquellos tiempos (siglo XII). Era de estilo románico. De él queda aún la puerta y el rosetón de lo que fue la fachada principal y que daba al Pla de Almatà. El
altar mayor se hallaba situado donde actualmente está la puerta que da al lado del río. Tenía una nave y un crucero de bóveda de medio cañón. Los brazos del crucero iban desde las gradas del actual presbiterio hasta donde hoy día está el arco que sostiene el coro.
En el siglo XVII, a causa de la gran devoción creciente por los milagros atribuidos a la imagen del Santo Cristo, se amplió el tempo y se puso bajo la advocación de la venerada imagen. El altar mayor se ubicó en el brazo situado al norte. La entrada principal se abrió hacia el sur, mirando a la ciudad, y recibió una fachada totalmente plana y coronada por un arco con curvatura descendiente a ambos lados.
A fines del siglo XVIII se levantó la bóveda de la nave principal y se construyó el camarín para la imagen del Santo Cristo.
Durante los primeros decenios del siglo XX se construyeron la fachada y la entrada actuales.
La venerada imagen fue quemada el 28 de julio de 1936. Sólo el pie derecho se salvó de las llamas.
Por encargo de Pere Corberó i Trepat fue esculpida por los artistas Joaquim Ros y Josep Espelta de Barcelona una nueva imagen. Para el rostro de la misma se sirvieron de la mascarilla que se conservaba de la anterior. La nueva imagen, que tiene adosado el pie derecho de la antigua , fue bendecida por el obispo Ramon Iglesias Navarri y retornó a su lugar el 16 de marzo de 1947.
Siendo capellán del santuario Mn. Pere Ribes se hizo en 1972 la renovación del presbiterio. En 1973 el pintor Llucià Navarro decoró el camarín con frescos.
-only text, please go to the Catalan text to see the pictures -
THE LEGEND OF THE HOLY CHRIST OF BALAGUER
It seems that all the referring documents to the Holy Christ's arrival to Balaguer got lost, they were problably burned in the destruction of the "Castell Formós" (Beautiful Castle) in XV century. In year 1585 we already found transcribed the legend of the Holy Christ of Balaguer but still it is a story told from one generation to the other:
The Holy Christ image was carved by Nicodemus, who was deeply touched by the death of Christ at the cross and he wanted to engrave that divine suffering on the wood.
He sculptured little by little Christ's body , but as he got to the face, Nicodemus found it very difficult to engrave all the pain and sorrow as he remembered it. After several attempts he felt very disappointed and tired and fell asleep. In his sleep he dreamed about the angels engraveing the face of the statue. When he woke up he found out that Christ's face was just as he had imagined it.
Nicodemus took the image to his home in Jerusalem. When Mary and the apostles saw the image, were astonished ........ it was so perfect and beautiful ........ they knelt down and kissed it.
In one of the many persecutions that the Christians suffered, the statue was moved to Beirut, where it was worshiped in a basement, by a few Christians, that were running away from torment. One day, these Christians had to run away and left the statue inside a closet.
Many years went by and that house was bought by a Jewish man named Eleazar More.
One day, during a party in Eleazar's house, the image was found, and Eleazar was accused of being a Christian by the other Jews. Eleazar tryed to convince his friends that he was not by slashing the image, and also stabbed a dagger in His chest. A stream of blood came out of the wound and everybody was astonished. Many Jews were converted to Christianism
and for many years Nicodemo's Holy Christ was worshiped in a Beirut synagogue, it was turned into a Christian temple.
When the Arabs invaded the city of Beirut, they threw the image to the Mediterranean Sea. The image crossed the sea untill arriving at the opening from Ebro River. It raised against current, got into Sagre River and to Balaguer.
The people of the place wanted to remove the image from the river but they couldn t. They warned the Clarisas' nuns, and they lowered in procession. The mother abbess knelt down at the border of the river. A wave caused that the image approached to her arms. With great devotion and followed by all the Clarisas' nuns and the whole town of Balaguer, the abbadess took the image uphill to the temple where still today It is venerated.
HISTORY OF THE SANCTUARY
For very many time, the place where the sanctuary is, has been a whorshiping place.
It is necessary to go back to the times in which the Arabs lived in Balaguer and had their city at the Pla de Almatá (Plains of Almatá)
Most part of the present building is of those times (XII century). It was of a romantic style. The door and the rossette in the main façade, at the front, still remain, this building faced the Pla de Almatà.
The greater altar was located where at the moment is the door that gives next to the river.It had a ship and a cruvero of vault of average tube. The arms of the cruvero went from the launching slips of present presbytery to where nowadays it is the arc that maintains the choir.
In century XVII, because of the great increasing devotion by the miracles attributed to the image of the Holy Christ, the temple was extended and it was put under the invocation of the venerated image. The greater altar was placed in the arm located to the north. The main entrance was oppended towards the south, facing to the city, and received a façade totally flat and crowned by an arc with descending curvature to both sides.
By the end of century XVIII, a vault was builted in the main ship and also a special place (like a dressing room) was built for the image of the Holy Christ.
During the first decades of century XX to the present the facade and the entrance were constructed.
The venerated image was burned the 28 of July, 1936. Only the right foot was saved from the flames
By order of the Pere Corberó i Trepat was carbed by the artists Joaquim Ros and Josep Espelta of Barcelona a new image. For the face of the same one, they used a mask that was conserved of the previous one. The new image, that has leaned the right foot of the old one, was blessed by the bishop Ramon Navarri Churches and got back to its place on March 16, 1947.
Being chaplain of the sanctuary Mn. Pere Ribes a renovation of the presbytery took place in 1972. In 1973 the painter Navarro Llucià, decorated the dressing room with paints.
(POUR REGARDER LES PHOTOS, ALLER AU TEXTE EN CATALAN)
La légende de la sculpture du Christ crucifié
Il semble que tous les documents se rapportant à son arrivée à Balaguer ont disparu, probablement brûlés lors de la destruction du château " Formós".
En 1585 on trouve déjà la légende écrite de ce Christ de Balaguer: ell a été transmise de père en fils. En voici le récit:
"Ce Christ fut sculpté par Nicodème, qui était resté profondement ému par la mort du Christ sur la croix et qui voulait refléter cette souffrance divine sur le bois. Il modela petit à petit le corps du Christ, mais en arrivant au visage, Nicodème ne réussissait pas à représenter tant de souffrances. Après beaucoup dŽefforts, il était fatigué et découragé et sŽendormit. Il fit un rêve: de petits anges faisaient le visage de la sculpture. Il se réveilla et vit, taillée sur le bois, la figure du Christ telle quŽil avait voulu la faire.
Nicodème emporta la sculpture chez lui, à Jérusalem. Marie et les apôtres allèrent la voir et, en regardant sa perfection, ils sŽagenouillèrent et lŽembrassèrent.
Lors dŽune des persécutions des chrétiens, la sculpture fut transportée à Beyrouth où elle fut vénérée dans un souterrain par un petit groupe de chrétiens qui se cachaient à cause des tourments. Un jour, ils durent sŽenfuir et laissèrent la sculpture dans une armoire. Des années plus tard, cette maison fut achetée par un juif nommé Eléazar More.
Eléazar More fut accusé dŽêtre chrétien par des juifs qui avaient découvert le Christ dans lŽarmoire lors dŽune fête. Pour démentir lŽaccusation,Eléazar fouetta la sculpture et la poignarda. Un grand flot de sang jaillit de la blessure et tous restèrent emerveillés. De nombreux juifs se convertirent au christianisme et pendant longtemps le Christ de Nicodème fut vénéré dans la synagogue de Beyrouth, devenue église catholique.
Lorsque les arabes envahirent la ville, ils jetèrent la sculpture à la mer Méditerranée. Elle traversa la mer jusquŽà lŽembouchure de lŽEbre.Elle alla à contre-courant jusquŽà un affluent, le "Segre", quŽelle remonta jusquŽà Balaguer.
Les habitants de cette ville voulurent tirer la sculpture du fleuve sans y réussir.
Les religieuses clarisses, averties du phénomène, descendirent toutes en procession. LŽabbesse sŽagenouilla au bord de la rivière et une vague amena la sculpture à la portée de ses bras. Avec une grande dévotion et suivie de toutes les religieuses et de tout le peuple de Balaguer, lŽabbesse monta le Christ au sanctuaire où il est toujours vénéré."
Histoire du sanctuaire
Depuis longtemps cet endroit a été un lieu de prière. Il faut remonter dans lŽhistoire jusquŽau temps où Balaguer était habitée par les arabes. Ceux-ci avaient le centre de leur bourg sur la plaine dŽAlmatà.
Une grande partie du bâtiment actuel date de cette époque. Il était de style roman et il reste toujours la porte et la rosace sur la façade principale qui donnait sur la plaine dŽAlmatà. Le maître-autel était situé à la place de lŽactuelle porte qui donne sur le fleuve.Il avait une nef et une croisière de voûte dont les bras allaient depuis les marches du maître-autel actuel jusquŽà lŽarc qui soutient aujourdŽhui le choeur.
Au XVIIe siècle, en raison de la dévotion grandissante due aux miracles quŽaurait fait le Christ, on a élargi lŽeglise et on la lui a dédiée.
On a mis le maître-autel sur le bras nord. La porte principale sŽest ouverte au sud, face à la ville, .On a bâti une façade tout à fait plate et couronnée par un arc dont la courbe descend des deux cotés.
À la fin du XVIIIe siècle, on a construit la voûte de la nef principale et la niche pour la sculpture du Christ.
La façade principale et le portail actuel datent du début du XXe siècle.
La sculpture du Christ a été brulé le 28 juillet 1936. On a pu sauver seulement le pied droit. Pere Corberó Trepat a commandé aux artistes Joaquim Ros et Josep Espelta de Barcelone une nouvelle sculpture. Elle fut bénite par Mgr lŽévêque Ramon Iglesias Navarri et remise à sa place le 16 mars 1947.
M. lŽAbbé Pere Ribas a fait renouveler le choeur en 1972, et en 1973 il a fait décorer la niche avec des fresques du peintre Llucià Navarro.
|