|
 |
Va néixer l'any 1880 el dia 23 de desembre segons el
calendari
Julian, que correspon al dia 5 de gener segons el calendari
occidental, en el petit llogaret de
Lelic als voltants de
Valjevo. Va ser batejat en el monestir de
Celije, que en aquell temps funcionava com l'església i
escola parroquial de la vila. Els seus pares,
Dragomir i
Katarina, eren camperols, entre que els seus nou fills
Nil, com se li coneixia al petit
Nikolau, era l'el major.
Conclosos els estudis corresponents al graduat scolar, emprendria la
carrera de teologia cursada en la universitat suïssa de Berna que
expediria al seu favor la llicenciatura amb caràcter preparatiu per
a la tesi doctoral sobre "la resurrecció de Crist com dogma
principal de l'Església apostòlica". A continuació, superats els
estudis i acceptada una segona tesi doctoral corresponent al
doctorat en filosofia de la facultat de la universitat de
Berkeley, tornaria a Sèrbia.
De tornada en Sèrbia, rebria el nom
Nikolau a l'ingressar el dia 20 de desembre de 1909 en el
monestir de
Rakovica prop de Belgrad on romandria fins viatjar a Rússia
per a emprendre els estudis eclesiàstics en l'acadèmi de Sant
Petersburgo.
Al donar-se inici la 1ª Guerra Mundial, en 1915, enviaria un
comunicat als governs de
Nikola
Pasic, d'Anglaterra i d'EUA sol·licitant el seu rebuig de la
campanya
propagandista contra els serbis i per a donar a conèixer les
intencions justes darrere de la lluita dels serbis, viatjant durant
els quatre anys entre 1915 i 1919 pel Regne Unit i
les EUA on visitaria les esglésies, les facultats i
universitats, i altres llocs fent apologia de la batalla de poble
serbi per la llibertat contra els austríacs.
Seria elegit bisbe el dia 25 de març de 1919 estant encara de gira
pel Regne Unit cap a finals de la 1ª Guerra Mundial, i seguidament
prendria possessió en 1920 de la diòcesi d’Ohrid.
Donada la intensa activitat diplomàtica de l'estat serbi que aquest
confiava a l'Església en el seu paper de mediadora, Mgr.
Nikolau formaria part de nombroses missions en l'estranger a
Grècia, Turquia, els
EUA i el Regne Unit. El caràcter missioner del seu activisme
es veu marcat pel seu
predicació de l'evangeli.
La reconstrucció de les esglésies i els monestirs destruïts durant
l'hostilitats ocuparia tots els seus esforços després de la guerra i
fundaria
orfanatoris per a nens pobres i abandonats. Fins que cap a
1934, Mgr.
Nikolau com bisbe de
Zica comencés l'obra
de reconstrucció del monestir de
Zica, recuperant així l'antiga glòria de
Nemanjic, i de molts altres monestirs. Malgrat això,
l'avançada de les forces
ocupadors alemanyes prendrien el país, arribant a
Zica cap a juliol de 1941, data en la qual seria detingut i
empresonat Mgr.
Nikolau en el monestir de
Ljubostinja fins el 3 de desembre de 1942 per a després ser
traslladat, amb el bisbe emèrit de
Zica Mgr.
Vasilije
Kostic i el seu nebot
Jovan
Velimirovic a
Vojlovac als voltants de
Pancevo, fins que en 1943, detindrien fins i tot al S. S. el
patriarca
Gavrilo. Ambdós es trobarien a Alemanya com presoners de
l'infame camp de
Dachau cap a fins de l'estiu de 1944, sent els únics dos
clergues a Europa capturats en aquest camp d'extermini en un país
nazi.
Després de la seva posada en llibertat per les forces aliades, a Mgr.
Nikolau se li obriria per davant el
tortuoso i amarg camí del bandejament elegint acompanyar al
poble serbi en la diàspora, no podent tornar a la seva estimada
Sèrbia a causa del règim comunista que es va instal·lar després de
la guerra i solent dir: "quan una casa es crema, cal allunyar-se de
les flames". Tanmateix, mai oblidaria el seu poble ajudant a les
esglésies, els monestirs, els monjos i el
sant clero de
les EUA. Donaria discursos i editaria nombrosos escrits al
poble serbi i a tots els Ortodoxs convidant-los a romandre ferms en
la Tradició de l'Església rebutjant la temptació del modernisme.
Entraria en la millor vida santa el dia 5 de març segons el
calendari
Julian l'any 1956 al dormir-se a aquest món en el monestir
rus de sant
Tikon de
Pennsylvania d'EUA. Romandria enterrat allí fins el trasllat
de les seves restes mortals, la seva consagrades relíquies a la
localitat sèrbia de
Lelic en 1991 quan, amb motiu de l'aniversari del sant
Justin
Popovic, es portaria a terme jornades dedicades als seus
discursos. |
|
Amb
motiu de la
canonisatzió de sant
Nikolau
Velimirovic al maig del 2003, aquesta traducció a català del
text italià va ser realitzada per la Parroquia Ortodoxa Protecció de
la Mare de Deu, c/Aragó, 08.011Barcelona, Patriarcat de Serbia, Tel.
93 459 2227. |
|