ENRIC CORTADELLAS

Butlletí de la VIcepostulació Número 22 - 1997 -

El P. Enric Cortadellas era una flor pura i fragant com poques n'hi ha hagut. Pocs dies abans de la seva immolació martirial va rubricar el més gran ideal de la seva vida -la vocació de Fill del Cor de Maria- amb aquelles paraules que va respondre a la seva mare, angoixosa pel perill en què es trobava: «Si cent vegades tornés a néixer, cent vegades entraria a la Congregació Claretiana de Missioners Fills del Cor de Maria». Tenia un altre germà més gran, Gabriel, també missioner claretià, que no fou màrtir de la violència, però sí de la paciència. Emmalaltit en plena joventut Gabriel va morir a Solsona el dia 7 de febrer de 1932. Era una promesa extraordinària dintre del camp intel·lectual.

Les Oluges

El P. Enric havia nascut el dia 3 de novembre de 1909, al municipi de les Oluges (La Segarra). Només quatre dies després, el dia 7, era batejat amb el nom d'Enric. Els seus padrins foren Florenci Cortadellas i Rosa Segura. Fou confirmat el dia 15 de juny de 1912.

El P. Enric Cortadellas, una esperança generosa i esplèndida Després d'una carrera molt brillant el P. Enric era una veritable esperança precoç. Es feia estimar de tothom. per la bondat el seu caràcter i per la seva bonhomia. La seva afició a l'estudi, el seu esperit treballador, els seus gustos literaris i les copioses col·laboracions a revistes, la seva participació molt premiada a concursos i certàmens feien endevinar en aquella joventut exuberant el polifacètic i vigorós missioner del dia de demà.

El Màrtir de Crist

Va arribar la persecució religiosa de 1936. I la Comunitat de Cervera, de la què ell formava part, fou expulsada de la ex-Universitat. El P. Enric s'aixoplugà a casa seva a les Oluges. Durant els dies que va romandre al costat dels seus pares i germans va donar mostres d'una virtut cristiana molt elevada. Ell tenia el pressentiment del seu martiri. No s'ho amagava. El seu germà Tomàs va sentir-li dir més d'una vegada: Mira, Tomàs, si em maten, jo des del cel pregaré per vosaltres. Va passar aquells dies ajudant a les feines del temps de batre i sense descuidar cap de les seves oracions de comunitat. Enric ja era molt pietós quan encara era petit. La bondat del P. Enric es manifestava en la manera de portar-se amb els altres i en els pensaments o judicis amb què ponderava els esdeveniments, les coses i les persones: Mai no va voler jutjar ningú., ni va voler parlar malament dels mateixos perseguidors de la fe cristiana. Li feien llàstima, però no els maleïa ni els amenaçava amb cap càstig. La seva bondat anava acompanyada d'una fortalesa veritablement cristiana. El dia 24 d'agost, a les dotze de la nit, uns trucs forts a la porta de la casa pairal on s'estava, van alarmar tothom. El P. Enric i un altre claretià que també s'havia refugiat a aquella casa, van escapar-se pels corrals fins a l'era de la propietat. Tanmateix foren vistos pels milicians que havien trucat a la porta i foren perseguits a trets, sense ser agafat en un primer moment. El P. Enric, pensant en les possibles represàlies contra els seus pares i germans, va fer el cor fort i es va presentar als milicians, que l'havien vingut a buscar. Fou aleshores que es va presenciar un nou martiri entre la mare que el tenia agafat amb els seus braços i el fill que era reclamat pels seus perseguidors. El P. Enric es va arrencar dels braços de la seva mare, tot dient mig inconscient pel dolor:

«Què n'és de dolorós tenir mare en aquests moments».

Agafat també el Sr. Berenguer, els portaren caminant fins al torrent del poble, on els esperaven dos cotxes. El P. Enric el feren pujar al cotxe del davant. Però en el moment d'engegar-lo no va arrencar. Mentrestant el Sr. Berenguer es va esmunyir enmig de la fosca... i no fou trobat. El P. Enric fou portat al Comitè de Cervera. I una mica després va veure arribar el seu germà Josep, que havia estat arrestat en lloc del Sr. Berenguer.. Quan el P. Enric va veure el seu germà Josep va tenir sens dubte un gran disgust, perquè pensaria: «Ara ens mataran els dos».

El P. Enric fou afusellat al costat de les portes del cementiri de Cervera, a prop de la tàpia. I el seu germà el van deixar en llibertat. El P. Enric, abans de morir, va demanar que li donessin uns minuts per resar una mica. Li van concedir. Es va posar de genolls. Li van lligar les mans amb un cordill vermell i el van matar. Va caure mirant al cel. Anava amb mànigues de camisa, i amb un mocador de butxaca algú li va tapar la cara. Així el va trobar una seva cunyada personalment poques hores després. Fou enterrat en un nínxol. I posteriorment va ser traslladat al Panteó de la Comunitat Claretiana al cementiri de Cervera.

_____________________________________________________

Vicepostulació CMF -C/ Àngel Guimerà, 11 - 08650 Sallent (El Bages)