Durant l'època franquista existeixen els anomenats jurats d'empresa, però
	alhora s'organitzen agrupacions de gent que desprès formen part dels
	diversos grups com Comissions, UGT, en definitiva, de gent que pertany a
	grups d'esquerra en general. Aquests grups que s'anomenen de diverses
	maneres: plataformes, comisiones obreras (no l'actual sindicat). A la
	mort de Franco es comencen a legalitzar els sindicats els grups se
	separen, neixen sindicats nous a part de la UGT i la CNT que ja existien.
	Dels nous, CC.OO., s'apropia del nom que tots havien estat fent servir
	fins  aleshores.
	
	A Banesto hi ha un grup que creiem en una acció unitària, més que
	individualista formem un col·lectiu, que no es legalitza, sinó que estem
	més per la labor d'actuar com col·lectiu integrador de la  plantilla en
	el que les decisions es prenen en assemblea, on no hi ha jerarquies, i
	que vol unificar tots els treballadors. Aquestes característiques
	podrien semblar properes a la CNT, però ens hi allunyem, perquè fugim de
	l'agrupació sectària. Durant temps s'actua d'aquesta  manera sense
	legalitzar. L'any 1978 arriben les primeres eleccions democrátiques als
	Comitès d'empresa, creanse una divisió i la part que volia presentar-se a
	aquestes eleccions, i per tant establir-se com a grup guanya, i es
	presentense sota el nom "Delegats escollits per la Assemblea" i
	posteriorment com a "No Afiliats" (N.A.A.). Com que els membres del grup
	eren unes persones carismàtiques i conegudes al banc, reben molt de
	suport i van sortir escollits als quatre comitès als quals s'optava. A
	altres bancs, també es presenten altres grups amb les mateixes idees de
	funcionament, però sota noms diferents com C.A.T. (Col·lectiu Autònom de
	Treballadors)... Durant algun temps, va funcionar una coordinadora de
	Banca que reunia tots aquests grups de característiques molt similars.
	Servia per coordinar accions i proposar aspectes dels convenis. A partir
	de llavors, el Col.lectiu de Treballadors Assemblearis sempre hem estat
	presents als comitès i a partir de 1986 quan els sindicats majoritaris
	(CC.OO., UGT), han anat captant més afiliats i alhora mes votants, hem
	anat perdent membres, però som un dels únics sindicats d'aquests tipus
	que sempre hem estat presents. Actualment sobre l'àrea de Barcelona som
	gairebé l'únic, sindicat  que actua d'aquesta manera, sense dependre de
	cap altre grup més generalitzat.
	

		
	Resumen del trabajo realizado por Xavier Ortuño.