La bandera reial en el segle XV
La bandera reial catalana és una bandera dinàstica, en cap cas provinent d'Aragó, segurament originada a Carcassona d'on era originària la dinastia. Quan Jaume II lliura al seu fill Alfons la bandera que portarà a l'expedició a Sardenya, li diu en: "fill, jo et done la nostra bandera, antiga, del principat de Catalunya".
El nombre de franges fou fixat definitivament en quatre per Pere el Cerimoniós en 1344. Amb posterioritat a la seua època la disposició de les quatre franges és respectada generalment pels artistes que creen o reproduïxen les banderes.
La més habitualment reproduïda és la bipartida de quatre franges.
Ja hem vist també banderes amb quatre franges a Barcelona i Mallorca. Bandera aquarterada apareix a Montpeller amb la creu de Sant Jordi (quarters 2 i 3) i disc vermell sobre groc (quarters 1 i 4)
Bandera aquarterada en Sotuer (barres i àguila dels Hohenstaufen) apareix sovint a Sicília.
En el llibre "La bandera de Catalunya" es reprodueix una bandera lliurada pel rei Martí al gremi de teixidors.
Bandera vermella amb tres franges grogues, publicada per Domenech.
Bandera dibuixada en la "taula de Sant Jordi" de Pere Niçard, del Museu diocesà de la Ciutat de Mallorca.
Bandera dibuixada en la "predel-la de Sant Jordi" del Museu Diocesà de la Ciutat de Mallorca.
Banderes procedents del Dietari de la Casa de la Ciutat de Barcelona.
Bandera publicada per W. Smith (FTTAATW p. 142) de banderes catalanes a Nàpols: figura el gallardet amb dues franges roges
i una bandera quadrada amb quatre pals vermells (només tres són clarament visibles en el dibuix).
Porter menciona el gallardet com de tres franges.
Una variant del gallardet de dos franges apareix en el retaule de Sant Jordi de Marçal de Sax pintat prop de 1400, en el retaule de Sant Jordi de Xerica (c. 1425) probablement del mateix pintor, i en una miniatura de Llornard Crespi (c. 1440)
Les galeres del regne, per disposició reial de 1396, només podien portar la distinció del comtat de Barcelona. Calvo i Gravalos arrepleguen la bandera en el seu llibre, il·lustració 109.
En els tapissos de la "conquesta de Tunis" del Palau Reial de Madrid, apareixen algunes banderes: la primera horitzontal amb dues franges vermelles i dos grogues; la segona vermella amb dues franges grogues.
En accedir al tron Ferran d'Antequera, primer rei de la dinastia d'origen castellà coneguda pels Trastamara, adopta com a símbol reial les barres dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
El guió de l'últim rei, Ferran el Catòlic, era vertical amb quatre barres. Ferran va morir en 1516 donant pas a la dinastia dels Àustria, iniciada amb l'emperador Carles V d'Alemanya i I de Catalunya, Aragó i Castella.
