Alter Ego d'un suïcida

Estic atrapat en una habitació,
on les parets són esborranys de la meva vida.
Una altra persona és amb mi,
i és ella la que em dóna una ràpida sortida.

La dura vida m'ha reclòs,
i ja sóc un pres que tan sols sent dolor.
L'alegria aquí no ja no entra,
la desgràcia que visc només causa foscor.

Miro al meu voltant,
intentant buscar un racó d'esperança.
Una llàgrima cau,
la paciència s'apaga enmig d'un mar de consternança.

Un únic camí tinc,
o almenys això em diu el meu amic.
Crec que d'ell em puc fiar,
ja que sempre ha estat amb mi des que jo tancat estic.

"Fes-me cas, o és que vols patir?
La vida és dura i de res et pot servir.
Aquí tens la clau, o és que realment tens por?
Fes-te un tall a les monyeques, i ja res més podràs sentir."