Site hosted by Angelfire.com: Build your free website today!
L'ANÀLISI

Els rols sexuals als films asiàtics contemporanis

Si des de qualsevol part del nostre website asseguravem que hi havia una distància molt llarga entre les pel•lícules asiàtiques dels anys 60 amb les contemporànies, no podem dir que passi el mateix amb els estereotips que s’hi observen. Si a tots els chambara d’Akira Kurosawa, per exemple, ja vèiem que la figura de la dona estava quasi marginada o reservada per a uns rols només de recolzament a l’home, en el cinema asiàtic modern hi trobem algunes constants que no difereixen gaire de les de fa quasi mig segle.
Però aquest estudi sobre els rols sexuals que aquí fem no pretén comparar les pel•lícules antigues amb les modernes, únicament analitzarem les contemporànies per a treure, amb el màxim detall possible, els films més destacats d’entre els que han arribat a ser doblats o subtitulats al castellà. Aquestes pel•lícules les hem inclòs en unes taules (les podeu trobar al final) que separen els films segons el seu gènere. Podreu veure que no s’hi inclouen totes les tipologies de pel•lícules i que només hi ha els gèneres de Terror, Acció i Anime. La resta estàn al quadre “Altres”. Més endavant explicarem perquè s’ha fet aquesta distinció.

Tots els elements que anirem descrivint d’ara en endavant no tenen perquè ser universals. Hi ha moltes excepcions, i amb el pas del temps, segons modes passatgeres o noves situacions socials d’un país, els estereotips poden canviar.
Comencem parlant d’un esterotip que ja va aparèixer en les primeres pel•lícules d’això que entenem com a nou cinema asiàtic. En moltes d’acció provinents de Hong Kong, com les mítiques de John Woo, hi trobem a mafiosos, bandes armades o als Yakuza. Aquests últims són membres de la màfia japonesa, generalment depravats, i molt sovint són misògins. L’exemple més clar i descarat de despreci a la dona el trobem a la pel•lícula Boiling Point, de Takeshi Kitano, on el personatge que el mateix director-actor interpreta, un membre de la màfia japonesa, dóna pallisses constants i maltracta psicològicament a la seva dona davant dels altres individus del seu grup, com a forma de guanyar-se respecte entre ells.
El masclisme apareix amb especial força en les pel•lícules d’origen japonès, i en el cas de les que contenen personatges que formen part de la Yakuza, es podrà comprovar com augmenta encara més. En el cas concret de les pel•lícules d’acció provinents de Hong Kong - on l’estereotip del mafiós masculí del que estem parlant hi és molt freqüent - el sexisme destaca per l’omissió de la figura femenina. No hi trobarem a gaires personatges femenins, i en el cas que hi siguin, podrem comprovar que tenen reservat el paper de mestressa de casa o d’una letal assassina que ha de fer-se prevaldre gràcies als seus encants “femenins”. També les “cambreres sexys” són un personatge comú. En els moments d’esbarjo dels mafiosos asiàtics sovint veurem com se’n van a bars en els que les cambreres van lleugeres de roba i s’asseuen en sofàs al costat dels clients que més diners tenen. Això forma part d’una costum especialment arrelada al Japó i a les Coreas: al sortir de la feina, els homes – casats i no casats – moltes vegades van a beure alcohol amb els companys de feina mentre xerren amb les cambreres. Aquí hi trobem un estereotip de situació: un bar, sovint amb karaoke i la música ben alta, uns sofàs i el cap dels treballadors enmig i rodejat d’un nombre més gran de noies que la resta. Tornem a trobar la figura femenina com a simple objecte, en aquest cas, de diversió.
Aquest tipus de bar és important en el nostre anàlisi, ja que evidencia que si existeixen situacions sexistes en les pel•lícules asiàtiques és perquè el cinema no és res més que un reflex de la realitat social del país que produeix el film. Una pel•lícula occidental, que no entra en cap moment en temes de sexisme però sí que ens mostra situacions en aquesta mena de bars a Tòkio és Lost in Translation, l’obra de Sofia Coppola. La histèria i la passió pels karaokes acompanyen a les cambreres, que en aquest cas, van vestides de forma molt estrambòtica. Sofia Coppola va voler donar testimoni del que succeeix a Japó en el dia a dia, i aquests bars hi surten contínuament al seu film. Al genial thriller coreà Memories of Murder els seus protagonistes hi tenen una baralla en un, i les cambreres són una simple decoració. I fins i tot posarem l’exemple d’una sèrie de dibuixos animats que a Catalunya ha tingut quasi més èxit que al seu país d’origen: Shin Chan. El pare del nen protagonista de tant en tant arriba borratxo a casa, i en algun cas amb marques de pintallavis a les seves galtes. Minuts abans, l’espectador l’havia vist arrossegat a un d’aquests bars pel seu cap, juntament amb d’altres companys de feina.
Un altre estereotip asiàtic de personatge, que a més sol visitar aquesta mena de bars, és el del detectiu policial. A la primera part de Ju-On, un dels protagonistes és un detectiu que investiga les misterioses desaparicions. En aquest i en la majoria de films en que apareixen policies detectius, veiem com ell és un home sacrificat per la seva feina i que no sol passar gaire per casa seva. Però això sí: quan hi arriba es troba amb la dona, que l’ha estat esperant tota l’estona i en uns minuts li reescalfa el sopar. Se sol veure també aquesta situació en els films d’acció provinents de Hong Kong (gènere de vegades batejat com a “cinema d’arts marcials”) com la trilogia taquillera Infernal Affairs o en d’altres com la japonesa Versus (tot i que aquesta s’escapa contínuament amb paranoies surreals).
A la pel•lícula Anime Ghost in the Shell la protagonista és una dona i és més espavilada que la resta dels seus companys detectius. Això li donaria molts punts en contra del masclisme de la majoria de films asiàtics, però la cosa canvia a meitat del film quan descobrim que l’agent policial resulta ser un robot creat especialment per a la feina. L’autèntica excepció és Memories of Murder, que abans hem anomenat. Aquesta és diferent perquè és una paròdia dels thrillers en general i els seus protagonistes són antiherois.

Una característica bàsica que sorprèn a qualsevol occidental que miri una pel•lícula asiàtica és l’aptitud submissa de les dones. A Hong Kong, Xina i Tailàndia això no és tant perceptible com sí que ho és en les japoneses i coreanes. En aquestes dues últimes és normal veure, per exemple, que després de la negació d’una dona a un home quan no hi ha raó, ve una bofetada. A Dark Water hi trobem escenes de la mare divorciada que ha de trobar-se amb l’ex-marit. Ella sempre abaixa el cap i fuig d’ell tal i com fa amb tots els problemes. A Ringu, la protagonista va en recerca de la veritat seguint els consells d’homes. I la constant es manté en totes les d’acció, en que les dones hi són per a aportar alguna ajuda ocasional. Veurem que una costum japonesa entre les dones és la d’abaixar el cap contínuament per a donar a entendre que s’accepta el que l’altre persona diu, i per tant, que hi ha submissió a la raó de l’altre. En les pel•lícules hi observem que hi ha l’estereotip de la noia tímida que només s’expressa amb moviments de cap davant dels homes, però que davant de les seves amigues pot mantenir una xerrada ben fluïda. No hem trobat el cas contrari.
I en les pel•lícules que no són japoneses, en que hi ha una aptitud submissa de les dones, hi trobem al gènere wu-xia modern. Totes elles produïdes a la Xina. A Flying Dragon, Leaping Tiger (Tigre y Dragón) o a Hero, les dones protagonistes és mouen únicament per l’amor que senten per a algun home, però donat el caire poètic del wu-xia modern, això queda reduït a una bonica faula romàntica que dóna protagonisme i importància a les dones. Com en tots els anàlisis que anem fent, hi trobem excepcions. Aquí el cas es dóna fora del wu-xia, en una pel•lícula de Takashi Miike: Audition. Aquí l’antagonista és una dona, i la víctima passa a ser un home, i a més d’això ella gaudeix fent mal als homes. Fins i tot en alguna escena diu frases del tipus “tots els homes sou iguals” o “només em volien per follar”. S’ha de dir que Miike sempre és tant transgressor com pot.

I ara analitzarem el gènere que demostra ser més diferent en quant a sexisme respecte a les pel•lícules occidentals del mateix tipus: les de terror. Si abans afirmavem que en les pel•lícules d’acció es marginava molt a la dona, amb les de terror asiàtiques passa exactament el contrari. Recordem que les d’acció i arts marcials occidentals també marginen molt a la dona, i només cal veure les dels inexpressius Steven Seagal, Chuck Norris i companyia. Però així no succeeix amb les occidentals de terror, ja que generalment dónen igual de protagonisme a homes i dones.
El nou gènere de terror asiàtic és potser el punt més interessant de tot el nou cinema que ara es fa per Àsia. Cada vegada arriba a les nostres sales de cinema amb un nombre més gran de títols que omplen la cartellera. Sembla que el seu estil està agradant als espectadors europeus i americans, i el nombre de gent a la qui no li importa veure cares orientals és més elevat. Hi ha una sèrie de característiques que dónen un estil propi a aquest cinema de terror. L’argument de cadascuna de les pel•lícules és diferent, però en la majoria hi trobem que es repeteixen alguns personatges o que els fantasmes que s’hi apareixen són molt semblants. I és que part de l’èxit que han obtingut ha estat gràcies a que han sabut combinar les llegendes tradicionals dels seus països amb les tècniques de cinema més purament comercials, com l’abús de banda sonora i cops d’efecte per a aconseguir un bon ensurt.
El terror de debò va començar amb la japonesa Ringu (1998), dirigida per Hideo Nakata, i relatava la història del fantasma d’una nena que residia dins d’una cinta de vídeo. Qui mirés la cinta moriria set dies després del visionat. La pel•lícula està molt ben ambientada i s’ha de dir que pot posar els pèls de punta a qualsevol. La imatge del fantasma sortint del televisor, amb els seus cabells llargs tapant-li la cara, segurament passarà als anals de la història del cinema. I va ser gràcies a aquest film que va començar la febre per produïr-ne de semblants arreu d’àsia. Ringu va tenir la seva pròpia seqüela (Ringu 2), preqüela (Ringu 0), versió coreana (The Ring Virus), versió nord-americana (The Ring, traduïda aqui com La Señal), i que a meitat del 2005 tindrà la seva continuació. Després de la primera Ringu també la van seguir un llarg llistat de produccions del que n’anomenem les més destacades: La Flor de la Venjança (St. John’s Wort), Dark Water, Phone, Tale of Two Sisters, Ju-On, The Eye i la recent One Missed Call. Es podria dir que són clòniques entre si extrapolant els denominadors comuns. La majoria són japoneses, ja que en aquesta illa és on més volada està tenient el gènere, i la resta són de Hong Kong o Corea del Sud. De Ju-On se’n van fer dos exitoses seqüeles i un remake americà, titulat El Grito, i de Dark Water n’apareixerà a les nostres sales la versió de Hollywood en que la protagonista serà interpretada per Jennifer Conelly. De la hong-konguesa The Eye també se’n va fer una seqüela i es els E.E.U.U. ja en tenen comprats els drets per a fer-ne versions.
Hi ha diversos elements que formen part de l’imaginari oriental per a crear aquesta mena de terror. Alguns d’ells ja els hem anomenat, però n’hi ha un que es repeteix molt: la impetuosa obsessió que tenen tots per a utilitzar la figura de nens terrorífics. Potser una de les influències més directes és El Sexto Sentido, que va tenir una forta calada a l’orient i de ben segur que ha impulsat aquesta corrent de pel•lícules que sempre comencen amb la idea de “veure morts”. En quasi totes es tracta de nenes - el gènere masculí es reserva més aviat per a personatges misteriosos i solitaris - i que estan patint una situació de malestar. En el cas de les nenes fantasmagòriques, aquestes havien estat torturades en el passat i clamen venjança en el present a través dels protagonistes. La societat japonesa, per exemple, és marcadament masclista, i destinen la idea de la por cap a les dones, donant per entès que un home no pot ser un poruc. Per a fer que resulti més impactant i afegir-hi contrast, la innocència que simbolitzen els nens i nenes sempre fa més efecte quan es descobreix que d’innocents no en tenen res. Però no ens hauriem de quedar aquí i només pensar que aquest ideari prové de com són actualment les societats asiàtiques o de les influències que el cinema de terror nord-americà hagi pogut exercir. Si mirem l’art i el teatre del període Meiji japonès, per exemple, veurem que hi havia representacions de dones fantasmes i venjadores en diferents històries. El missatge implícit seria que si maltractaves a una dona el seu esperit suposadament maligne es tornaria en contra teu, i que per tant, hauries de tenir-la a ratlla i cuidar-la molt bé alhora.

En el Manga, i per tant també en l’Anime, hi trobem una gran varietat de situacions, temàtiques i estereotips. Hi ha un gènere dins del Manga que és el dels films dirigits únicament a noies adolescents. Les protagonistes solen ser estudiants (uniformades) enamorades d’algun noi popular. En alguns casos, com Sakura Card Captor o Sailor Moon, entre d’altres, les noies tenen superpoders. Aquí els personatges masculins tenen generalment tres opcions: o ser uns estúpids creguts però atractius, o ser lletjos i bona persona o ser el noi quasi perfecte del qui només la protagonista i l’antagonista n’estan enamorades.
Un segon gènere de Manga que sempre té molt d’èxit és el dels esports, el públic objectiu dels quals són els nois, però que no exclouen de forma descarada a les noies tal i com feien amb els nois les del gènere de Manga anterior (en quant a públic objectiu). I finalment hi trobem el gènere més representatiu del Manga: el dels lluitadors amb superpoders. Aquests són quasi sempre homes (hi ha excepcions com Slayers) que van evolucionant, tornant-se més forts cada vegada per a vèncer a nous enemics. Podem mullar-nos i afirmar amb rotunditat que aquest gènere és dels més masclistes de tots els Manga (igual que abans havíem fet amb el gènere de pel•lícules d’acció Yakuza). Parteixen de la premissa de que una noia no està preparada per a la lluita i que ha preocupar-se de que el seu home guerrer estigui sa i estalvi. La majoria d’antagonistes són homes o monstres amb veu masculina.
Hi ha una sèrie d’OVA’s que va canviar molts conceptes i va afegir una estètica diferent al Manga. Es diu Evangelion, i eren uns OVA’s que no provenien de cap Manga. L’empresa japonesa Gainax va partir des de cero i va crear aquesta sèrie futurista que recollia elements de mitologies i religions d’arreu del món. Conté un argument especialment dens, i la sèrie a més està plena d’escenes d’acció. És coneguda internacionalment com una de les obres Anime més importants de la història del Manga. Els dos últims capítuls de l’OVA van ser allargats de tal manera que van arribar a ser exposats a les sales de cinema. Gainax, al posar-hi elements de diverses religions europees, hi va afegir elements implícitament masclistes, com per exemple el cas del personatge d’una adolescent anomenada Rei, que havia estat ressucitada genèticament per a tornar-se en Lilith (primera dona d’Adam) i fer desaparèixer als homes i dones corruptes. Però el cas d’Evangelion ens interessa, més que pel seu contingut simbòlic, per la situació de les dones que s’hi observen. Quasi totes són adolescents espavilades i intel•ligents o dones amb un càrrec molt important, però a més, i sense excepcions, pateixen constants crisis nervioses i perden els estreps amb facilitat. Això les situaria en segon pla respecte als homes.
Un cas encara més famós és el de les obres de Hayao Miyazaki, que, a part de tenir sempre protagonistes femenins, no van especialment dirigides a dones. Les seves pel•lícules sempre han estat aplaudides per la crítica i han guanyat diversos premis internacionals. És un cas a part en molts aspectes, però ressaltem el fet que es pot afirmar que les seves pel•lícules dónen prioritat a les dones i aquestes estan quasi per sobre dels homes, però precisament això és dóna en el tipus de pel•lícula que Hayao Miyazaki fa: el gènere fantàstic. Sembla una ironia.

A partir de tot el que hem analitzat fins aqui i de la informació que en podem treure de les taules que a continuació inserim, comprovem que tot concorda. Havíem parlat de pel•lícules d’acció en que els protagonistes eren membres de la Yakuza o d’alguna màfia del mateix estil. En aquests films la figura femenina hi apareix molt poc, fet que podrem comprovar si mirem la taula de pel•lícules d’acció i eliminem les que són del gènere wu-xia, ja que generalment posen a una parella com a protagonistes: Flying Dragon, Leaping Tiger; Hero; House of flying daggers, Musa the Warrior i Azumi. I en les pel•lícules de terror també queda confirmat que la presència femenina en aquest gènere a l’Àsia és molt més elevada que no pas la masculina (més d’un 90%). I en l’Anime es pot veure la gran varietat de protagonistes que hi ha. La taula Altres acull tots els gèneres que queden exclosos de la resta de taules. Ho vam separar així perquè no eren un tipus de films que en un principi havien de separar sexes. Però amb la taula hem pogut comprovar que no només és així, sinó que a més hi ha un aclaparador nombre de protagonistes masculins. Hi ha molt poques dones al capdavant d’alguna pel•lícula d’humor o bèl•lica, per exemple. Únicament n’hi ha en les romàntiques. I observant totes les taules podem resumir que les dones estan reservades per a papers de servei de cara a l’home, ja sigui de mestressa de casa, de cambrera o d’algun ofici no gaire preuat. I si el té, ja hem comentat que no estarà gaire bé del cap (bufarà molt de vent, com a metàfora visual). I per altra banda tenim a les dones que sentiran un enorme amor per a algun home en films romàntics o d’acció (sobretot en les wu-xia) i també les dones que van passant por en les de gènere de terror.

 

TAULES ADJUNTES

H = PERSONATGE MASCULÍ (HOME)
D = PERSONATGE FEMENÍ (DONA)

Pel•lícules de Terror

Títol

Protagonista

Protagonistes secundaris

The Eye

D

H

Dark Water

D

D + D

Ringu

D

H

Ju-On

D

D + H +D

One Missed Call

D

D

Tale of Two Sisters

D + D

D

Audition

H

D

The Eye 2

D

 

Ju-On 2

D

 

Ringu 2

D

 

Ringu 0

D

 

Phone

D

 D

Kairo

H

 D

Memento Mori

D

 D + D

Nang Nak

 H

 D + H

Red Eye

D

H + D

Ichi the Killer

 H

 H + H + H + H + D

Inugami

D

D

Seance

H

D

Shikoku

D

D + H

 

Pel·lícules d’Acció 

Títol

Protagonista

Protagonistes secundaris

Ong-Bak

H

H + D

Fighter in the wind

H

 

Flying Dragon, Leaping Tiger

H + D

D

Hero

H

H + D + H + H

House of flying daggers

H + D

H

Battle Royale

D + D + H

H + H +D

Kung-Fu Castle

H

D

The Twins Effect

H + H

H

Infernal Affairs

H

H

Musa the warrior

D + H

-

Azumi

D

H + H

Versus

H

D + H

Full Metal Yakuza

H

H

 

 

Pel·lícules d’Anime 

Títol

Protagonista

Protagonistes secundaris

Spirited Away

D

 

La Princesa Monoke

D

 

Howl’s Moving Castle

D

 

Paranoia Agent D H

Steamboy

H

 

Tokio Godfathers D + H +  D  
Happy Lesson D D  + D + D

Appleseed

D

 

Ghost in the Shell 2: Inocence

H

D

Evangelion: Death & Rebirth

H

D + D

 

Altres pel·lícules 

Títol

Protagonista

Taeguki

H + H

Memories of Murder

H + H + H

Shaolin Soccer

H

2046

H

Beatiful Boxer

Transvestit/Transexual

Attack the gas station

H

Battlefield Baseball

H

Gozu

H + D

Wild Zero

H + H

Izo

H