Site hosted by Angelfire.com: Build your free website today!





Poemas escritos en ambos el aljamía y el andalú, en letras árabes del principio!

(En aljamía)

ﺄﱢﻳﻤﻌﻠﺃ ﻦﺇ

ﺄﺘﻴﻨﺤﻠﺃ ﺪﺇ ﺄﻠﻴﻤﻌﭽ ﺄﺘﻠﻮﻤ ﺃﺭﻴﻤ ﺅﺄﻣ ﺄﱢﻴﻤ ﺄﺘﻳﻠﺒﺴﺮ ﺄﻨﻴﺴﻠﺪﻨﺃ ﺄﻠﺈﻗﺃ

ﺄﺘﻴﺒﻠﺃ ﺄﻨﻮﺍ ﻦﺅﻜ ﺅﻴﻠﺅﻜﻨﺈﻠ ﺪﺇ ﻦﺅﺳﺮﻜ ﺅﺈﻤ ﻦﺇ ﺅﺒﺈﻟ ﺄﻠ ﺅﺸ

ﺄﻴﺄﺘﻤﻟﻻ ﺇﺪﺇﺭﺒﻤﻤ ﺈﻗ ﺄﻤﻴﺼﻠﺃ ﺃﺮﻴﻤﺄﺴﻠﺃ ﻮﺈﻤ ﺈﻴ ﷲﱢﻟﻣﺰﺒ

ﷲﺪ ﺄﻤﻌﺣﺮﻟﻻ ﺆﺮﻜﻮﺸﺃ ﺃﺮﺅﺠﺃ ﺄﻤ ﺃﺮﺄﺘﻜﻠﻨ ﺄﺑﺄﺠﺮﺪﻨﺃ ﺄﻠﺇ ﺈﺘﻨﺃ ﺈﻗ ﷲﻠﻮ

ﺄﺘﻴﺒﺣﻠﺃ ﻮﺈﻤ ﺈﺪﺮﺆﻤﻻ ﺄﻴﺄﺣﻠﺃ ﻮﺈﻤ ﻥﺇ ﺆﻓﺄﺤﺃ ﺪﺇ ﺱﺮﺒﺃﺮﭙ ﺲﻮﺈﺴ ﺈﺪ ﺄﻨﻮﺠﺪﻜ ﺅﻜﻴﺘﻓﺃ

ﺈﻴ ﺮﺅﻤﺃ ﻮﺈﺳ ﺈﺪ ﺄﻳﻠﺣﺰﻠﻻ ﺈﻗ ﺰﻴﻘﺄﺣﻠﺃ ﺈﻴ ﺃﺮﺆﺠﺃ ﺅﺮﺈﭙ ﺰﻴﺮﻮﻠﺃ ﺃﺮﺈﻳ ﺈﻗ ﺄﺒﺄﺴﻨﭙ ﺮﺈﱢﻴﺍ

ﺄﺗﻳﺮﻔﻠﺃ

ﺄﺑﺄﺣﺮﻤﻟﻻ ﺅﱢﻴﺪ ﺱﺆﻣ ﺪﺇ ﺆﺘﺄﻤﻳﺣﺮﻠﺃ ﻱﺮﺆﺟﺪ ﺈﺴﺅﱢﻳﺘﺭﺒﻤﻜ ﻱﺰﺣﻠﺃ ﻮﺈﻤ

ﺄﻨﻳﺪﻤﻟﻻ ﺈﺪ ﺃﺮﺅﻓﺃ ﺄﺒﺃﻻ ﺆﺷ ﺃﺮﺄﺣﺼﺃ ﺄﻨﻳﺪﻤ ﺄﻠﺅﭙ

ﺄﱢﻴﺮﻮﻠﻻ ﺈﺪ ﺅﺠﺈﻴﺮﻤ ﺭﺄﺼﻜﻠﻻ ﺄﱢﻳﺘﻨﺴ ﺲﺮﻴﺠﭽ ﺲﻮﺈﺳ ﻦﺇ ﻦﺆﺍ ﺃﺮﺈﻴ

ﺱﺈﺪ ﺆﺘﻨﺄﻜ ﺄﻠﺅﺸ ﺄﱢﻳﻤﻌﭽﻠﻻ ﺈﺪ ﺄﺒﻳﺘﻨ ﺃﻮﻨﻴﻠ ﻮﺈﻤ ﻦﺇ

ﺄﱢﻴﺭﻤﻌﭽﻟﻻ

ﻲﺒﺄﺣﻠﺃ ﺈﱢﻤﺆﺍ ﻮﺈﺗ ﺈﻴ ﺄﻠﺈﻤﻌﻜ ﺈﺘ ﻥﻴﻗ ﻞﻳﺠﺃﺮﻟﻻ ﺈﻘ ﺄﺘﻳﺒﺣﻠﺃ ﻭﺈﻤ ﺄﻔﻮﺸ

ﻲﺣﺳﻠﺃ ﺮﺆﻴﻠﻤ ﻮﺈﺗ ﺪﺇ ﺮﺈﻳﻠﻮﻤ ﺩﺇ ﺈﱢﻤﺅﺍ ﺱﻤﺆﺴ ﺄﺸ ﺈﻗ ﷲﻠﻮﺪﻤﻌﺣﻠﺃ ﺪﺇ

(En andalú)

ﺅﻠﺪﻨﻨ

ﺄﺘﻨﺈﺘﻨﻜ ﻱ ﺄﺗﻴﻧﺒ ﻮﻤ ﺄﻴﺇﺰﻨﺪ ﻲﻤ ﺄﱢﻴﻤ ﺄﻴﺈﺒ ﺄﻧﻳﺴﻠﺪﻧﺃ ﺄﻳﺄﻘﺃ

ﺃﺰﻨﺃﺮﻳﻨﺃ ﺄﻨﻮﺍ ﻦﺅﻜ ﺅﻴﺆﻜ ﺄﻠ ﻱ ﻥﺅﺲﺮﻜ ﻲﻤ ﻦﺇ ﺅﺒﺈﻴ ﺄﻠ ﺆﻳ

ﺄﻴﺮﺠﻠﻻ ﺄﺠﺈﺮﺗﻨﻣ ﺈﻘ ﺄﺴﺆﱢﻳﺒﺮﻤ ﺃﺭﺇﻳﻨﭙﻤﻜ ﻲﻤ ﺡﺇ ﷲﻠﻴﻤﺣﺒ

ﷲﺪ ﺄﻳﺪﺮﺅﻜﻳﺮﺴﻳﻤ ﺄﻠ ﺅﻜﺣﺈﺩﺭﺠﺃ ﺃﺭﺃ ﺡﺄﻤ ﺄﻴﺮﻮﻛﺣﻠ ﻦﺇ ﺄﺒﺃﺪﻨﺃ ﺄﻳﺇ ﺡﺈﺘﻨﺃ ﺈﻗ ﷲﻠﻭ

ﺈﺩ ﺆﻤﻌﻠ ﺄﱢﻳﺰﻨﺈﺑﻳﺒﺮﺒﺴ ﻲﻤ ﻥﺇ ﺆﺠﻨﺘﻨﻤ ﻱ ﺡﺮﺒﺄﺮﭙ ﺡﻮﺳ ﺈﺪ ﺄﻧﻮﺍﺄﻜ ﺅﺪﺭﺅﻜﺮ

ﺄﻳﺮﺈﻗ ﻲﻤ

ﺄﻜﻴﻨﻮﺍ ﺡﺇ ﺆﻤﻋ ﻮﺴ ﺈﺪ ﺃﺰﺈﻠﻴﺘﻧﻴ ﺄﻠ ﺈﻗ ﺅﺮﺇﺪﺮﺒ ﺡﺇ ﺃﺮﺃ ﺆﺮﺈﭙ ﺇﺪﺮﺄﺘ ﺃﺭﺇ ﺈﻗ ﺄﺒﺄﺴﻧﭙ ﺈﻴﺃ

ﺄﱢﻳﻨﻤﺄﱢﻴﺒ ﺄﻠ ﺅﱢﻳﺪ ﺡﺅﻤ ﻱ ﺄﺴﺅﻳﻧﻳﺮﻌﻜ ﺆﺘﻧﺆﺮﭙ ﺈﺪ ﺅﱢﻳﺘﺮﺒﻧﻤﻜ ﺈﺴ ﺃﺰﺈﺘﺣﻴﺮﺘ ﻲﻤ

ﺄﻨﻳﺪﻤﺮﻻ ﺈﺪ ﺃﺮﺆﺣﺃ ﺄﺒﺄﻴﻠ ﺆﻴ ﺃﺭﺄﺣﻋﺰﺃ ﺄﻨﻴﺩﻤ ﺄﻠﺆﭙ

ﺄﻴﺯﻧﺄﺪﻧﻮﺒﻨ ﺆﻠﺒﺅﭙ ﺭﺇﺩ ﺃﺰﺮﺅﻓ ﺄﻠ ﺄﻳﺘﻧﺳ ﺡﺄﺣﺃﻻ ﺡﺃﻮﺴ ﻦﺇ ﺈﺪﻨﺆﺍ ﺃﺮﺇ

ﺈﺪﺣﺈﺪ ﺆﺘﻧﺄﻜ ﺄﻠ ﺆﻴ ﺄﻴﻤﻌﻳﺭﻻ ﺈﺪ ﺄﺑﻳﺘﻨ ﺃﻮﻧﺈﻴ ﺄﻴﻤ ﻦﺇ

ﺄﻳﺮﻤﻌﻴﺮﻻ

ﺆﻴﺭﻗ ﺇﺮﺑﻤﺅﺣ ﻭﺗ ﺡﺇ ﺄﻠﺈﻣﻌﻜ ﺈﺘ ﺈﱢﻴﻗ ﺅﺮﺈﻳﺑﻜ ﺮﺇ ﺈﻗ ﺄﻳﺮﻗ ﺄﻴﻤ ﺃﺮﻳﻤ

ﺆﺠﻳﻤﻋ ﺆﻴﻤ ﻮﺗ ﻱ ﺈﻴﻮﻤ ﻱ ﺇﺭﺒﻤﺆﺣ ﺲﻤﺈﺴ ﺄﻳ ﺈﻗ ﷲﻠﻭﺪﻤﻌﺣﻠﺃ ﻱ

Traduciones en aljamía y luego en andaluz, y luego en mozárabe y el castellano!

(En aljamía)

(Aquela andalussina)

Aquela andalussina resbolita miya, la méua maira multa jamila ed alhanida.

Xó lébola nel meu coraçón, e l’encotjo cona alabaíta.

Bizmillâh, ye la méua alsamíra alaçima, que m’emberede l’almataya.

Uellâhi, que abante ela, andaba n’alcataría, ma agora axucro l’arrahimía d’Allah.

Alfatico cadaguna de las séuas paráboras, ed alhafo nela méua alhayía l’amor de la méua alhabida.

Iyeri pensaba que yera alhuarizo pero agora ye alhaquizo, que l’alzuhelía del seu amor ye alfarida.

El meu alhazido combertióu-se d’agóri arrahimado, e díyomos l’almarhaba.

Pola Medina Açahara, xó l’axaba afuora de l’almadina. Yera onde nelos seus jaguiros, sentía l’alcaçár moryego de l’alhuaría.

Nela méua lingua natiba de l’aljamía, xó cántola des l’aljamería.

Xufa la méua alhabida, que l’arraguilo quin t'ajorre, ye el teu omme alhabido.

Ed alh’amdulellâh, que xá semos omme e mutger, ed el teu metjor alsahido.

(En andaluz)

(Aqueya andaluzina)

Aqueya andaluzina beya mía, la mia donzeya mù bunica e contenta.

Yo la yebo ner mi corasón, e la coio conna agoranza. Bizmillâh, ê la mia companyera marabiyosa, que m’entriega l’alegría.

Uellâhi, que ante eya, andaba en l’occuría, mà ara rengraícco la misericordia d’Allah.

Requerdo cáguna de lâ suâ parabrâ, e mantengo ena mia sobrebibenzia l’amol de la mia quería.

Ayér pensaba que êra trade pero ara ê berdaéro, que la ientileza der su amol ê única.

La mia tretteza se combertió de buya, acaratonyosa e mò diyó la biembenía.

Ponna Meína Azahara, yo l’ayaba ahuera de l’armaína. Êra onde enâ suâ alaiâ, sentía la huerza der pueblo n’abondanzia.

Ena mia yengua natiba de l’aryamía, yó la canto ende l’aryamería.

Enguipa la mia quería, que er cabeyero quen te camela, ê er tu hombre querío.

I alh’amdulellâh, que yá semô hombre e muiel, i er tu meión amigo.

(En mozárabe)

(Issa andaluza)

Issa andaluza spulda mea, meua donzelia molta lepida e contenta.

Eo la porto in meu cór, e la recolio con una volenzia.

Vismillah, é meua compania maraviliosa, que m’aprode le ledor.

Uellahi, que ante ella, andaba nella osscuritate, plú anún rengrazio la misericordia d’Allah.

Recordo omniuna de seuas parlanzas, e mantengo in meua supravivenzia l’amor de meua voliata.

Ieri pensaba que iera sero ma anún é vero, que la ientileza de seu amor é única.

Meua tristeza se convertió de presto, afectuoso e nos dió la benevenita.

Pella Medina Azahara, eo la trobaba afuora della medina.

Iera unde in seuas iolias, sentía la forza del popolo moraico n’abundanzia.

In meua lingua nativa de l’algiamía, eo la canto deinde l’algiamería.

Vide meua voliata, que le cabaliero qui te camela, é teu ommo voliato.

Ed alh’amdulellah, que ia somos ommo e mulier, e teu melior amico.

Otro poema pero en árabe andalusí y con sus traducciones luego!

(En castellano)

(Aquella andaluza)

Aquella andaluza guapa mía, mi doncella muy bonita y contenta.

Yo la llevo en mi corazón, y la cojo con una añoranza.

Bismillah, es mi compañera maravillosa, que me entrega la alegría.

Uellahi, que antes ella, andaba en la obscuridad, más ahora agradezco la misericordia de Allah.

Recuerdo cada una de sus palabras, y mantengo en mi sobrevivencia el amor de mi querida.

Ayer pensaba que era tarde pero ahora es verdadero, que la gentileza de su amor es única.

Mi tristeza se convertió de pronto, cariñosa y nos dio la bienbenida.

Por la Medina Azahara, yo la hallaba afuera de la medina.

Era donde en sus alhajas, sentía la fuerza del pueblo moriego en abundancia.

En mi lengua nativa de l’aljamía, yo la canto desde la aljamería.

Mira mi querida, que el cabellero quien te camela, es tu hombre querido. Y alh’amdulellah, que ya somos hombre y mujer, y tu mejor amigo.

(En árabe andalusí)

(Yaa h'abebtii)

ﻒﻮﺸﻧ ﻪﻠﻴﻤﺠ ﷲﻌﺗ ﻪﱢﻨﻤﺒ ﻮﻧﺎﻜ ﻪﻨﻮﻴﻋ ﺎﱢﻨﺃ ﻮ ﻲﺳﻮﻠﺪﻨﺃ ﺕﻮﻗﺎﻴ ﻚ ﻲﺘﻨﺇ ﺎﱢﻨﺃ ﺎﻠﺎﻗ

ﻮﺼﻮﻜﻤﻨ ﺔﱢﻴﺗﱢﻨﺠ ﻮ ﺓﺮﺎﻨ ﻢﻳﻌﻨ ﺎﱢﻴﻫ ﻮﺮﻀﻨ ﺓﺭﻬﺰ ﻙ

ﺔﺒﻴﺠﻋ ﺔﻜﱢﻜﺤ ﺖﻨﺎﻜ ﺎﱢﻴﻫ ﺎﺴﻴﺒﻄﺮﻜ ﺎﺴﻜ ﻞﻔ

ﺔﻠﻳﻤﺠ ﺔﺣﺎﻠﻤ ﻮ ﺔﺴﻜﺮ ﺕﻨﺎﻜ ﷲﻠﻮ ﺐﺠﻋ ﻞﻠ ﺎﻴ

ﻊﻠﻌﻠﺃ ﺖﻨﺎﻜ ﺔﺒﺪﻫ ﻭ ﺎﻨﻫ ﻲﻓ ﻮﺸﻤ ﺔﺴﻭﻠﺪﻨﺃ ﺔﱢﻴﻧﺎﻏ ﺖﻨﺎﻜ ﺎﱢﻧﺃ ﷲﻠﺪﻤﺣﻠﺃ

ﺂﻮﺜ ﷲ ﻊﻤ ﺪﺣﻮ ﻊﻴﺒﺼﺃ ﺎﻨﺎﺴﻓﻨﺃ ﺓﱢﺭﻤ ﷲﻌﺘ ﺔﱢﻨﻤﺒ ﺔﺸﻌﺠ ﺭﺪ ﺎﺤ

ﺎﻨﱢﺒﻮﺤ ﺔﻨ ﺎﻨﺩﻬﻋ ﻭ ﻲﺒﻠﻗ ﻞﻠ ﺓﺮﺗﻟﺃ ﻥﻮﻜﻴ ﺎﻤﻮﱢﺜﺒ ﻭﺬﻤ

ﺂﻤﺃﺩﺇ ﻭﻤﺇﺎﻫ ﺎﻨﺃ ﻞ ﺐﻮﺤ ﻞﻤﻌﻨ ﻲﺘﺑﺑﺤ ﺎﱢﺘﺤ ﺔﻠﻳﻠ ﻭ ﻢﻮﻴ ﻚﱢﺑﺤﻨ ﺎﻨﺃ ﻲﺘﺑﺑﺤ ﺎﻴ

(En árabe andalusí, traducido a letras románicas)

(O mi querida)

Gaala, anna ‘nti ka yaagut andalusi, wa anna ‘eyunha

kaanu bemannahi ta’ala djamilahu nshuf.

Ka zahra nadzeru, hiya na’im naraah, wa djannatayya namkuçu.

Fel kasaa qurthubisah hiya kaanat h’akkekah ‘adjebah.

Yaa lel ‘adjabi wellaahi kaanat rakshu wa malaah’ahu djamilah.

Alh’amdulellaah, anna kaanat ghaaniyah andalusah mashu fi hena wa hadbha kaanat el lu'alu’aa.

H’aader, dja’ashhu bemannahi ta’ala marra wah’da, anfusahna açabea’a wah’ed m’aa Allah thaw’aa.

Mudhu beççuma yakun al tarah lel galbi, wa ‘ahhdna nhu h’ubbna!

Yaa h’abebti, ana nah’ebbek, yawm wa laila, h’atta h’abebti n’aamal h’ubb, le ana haa’emu eda’ama.

(En andaluz)

(O la mia quería)

Ê dixo, que è un rubí andaluzí, e que lo tû oiô són ponna grazia d'Allah, una beyeza.

Como una flol floreziente eya ê una delezia pa bè, e un paraíso pa moràse.

Ena súa bettimienta cordobezina, eya êra una ralía encantaóra.

O que marabiya de berdá, hue la súa dansa e la súa aparenzia hermosa.

Alh’amdulellah, que êra una mueil bunica e andaluzina, que ettaba agornaba n'hena e lâ suâ zieiâ ettaban de perlâ.

Naturalmente, la súa árima ponna grazia d'Allah outra bò, lâ nuettrâ árimâ se combertieron n'una con Allâh boluntariamente.

Ende ette tiempo entón, eya ê er duendo der mio corasón, e la nuettra ataóra ê er nuettro amol!

O la mia quería, yó t'amo día e noxe, hattá que la mia quería hagamô l'amol, yá que yó ettoi enamoráo.

(En aljamía)

(La méua alhabita)

Ye dito, que yes un rubí andalussi, e que los teus otjos són pola graçia d’Allah, una beleça.

Como una flor floreçiente ela ye una deleça lora beyer, ed un paradiso lora morar-se.

Nela séua bestimenta cordubessina, ela yera una reyalidá alhamida.

O que marabella de berdá, fou la séua dança e la séua aparença fermosa.

Alh’amdulellah, que yera una mutger jamila ed andalussina, que estaba adornaba n’hena e las séuas çetjas estaban de perlas.

Naturalmente, la séua ánima pola graça d’Allâh altra begada, las nostras ánimas comberteron-se n’una con Allah boluntariamente.

Des aqueste tempo alora, ela yes l'arrenío del meu coraçón, e la nostra anodença yes el nostro amor!

O la méua alhabida, xó t’amo díya e nóte, ançá que la méua alhabida faigamos l’amor, já que xó estou enamorado.

(En mozárabe)

(Meua voliata)

É dito, que és un rubí andaluzi, e que teus óculos son pella grazia d’Allah, una belleza.

Como una flor florezién ella é una delezia per videre, ed un paradiso per abitarse.

In seua vestimenta cordubeza, ella iera una realitate encantadora.

O que maravelia de veritate, fue seua dansa e seua aparenzia fermosa.

Alh’amdulellah, que iera una mulier spulda ed andaluza, que istaba adornaba n’hena e seuas selias istaban de perlas.

Naturalmén, seua anima pella grazia d’Allah altra vessi, nostras animas se converteron n’una con Allah voluntariamén.

Deinde iste tempo atonssi, ella é le domino de meu cór, e nostra anodenzia é nostro amor!

O meua voliata, eo t’amo día e notte, diú que meua voliata fagiamos l’amor, ia que eo estum inamorato.

(En ladino)

(Mi kerida)

Esh ditcho, ke eresh un rubí andalus, i ke tus ozhos son pola grasia d'Allah, una beyesa.

Komo una flor floresiente eya esh una delisia para ver, i un paraíso para morarse.

En su vestimenta kordobesina, eya era una realidá enkantadora.

O ke marabiya de berdá, fue su dansa i su aparensia fermosa.

Alh’amdulellâh, ke era una muzher bonita i andalusa, ke estava adornava n’hena i sus sezhas estavan de perlas.

Naturalmente, su árma pola grasia d’Allâh otra vez, nuesas ármas se konvertieron n’una kon Allâh voluntariamente.

Dende este tyempo entonsi, eya esh el duonyo de mi korasón, i nuesa atadura esh nueso amor!

O mi kerida, yo t’amo día i notche, astá ke mi kerída fagamosh l’amor, ya ke yo estoi enamorado.

(En castellano)

(Mi querida)

Es dicho, que eres un rubí andaluz, y que tus ojos son por la gracia de Allah, una belleza.

Como una flor floreciente ella es una delicia para ver, y un paraíso para morarse.

En su vestimenta cordobesa, ella era una realidad encantadora.

O que maravilla de verdad, fue su baile y su aparencia hermosa.

Alh’amdulellah, que era una mujer guapa y andaluza, que estaba adornaban en hena y sus cejas estbaban de perlas.

Naturalmente, su alma por la gracia de Allah otra vez, nuestras almas se convertieron en una con Allah voluntariamente.

Desde este tiempo entonces, ella es el dueño de mi corazón, y nuesta atadura es nuestro amor!

O mi querida, yo te amo día y noche, hasta que mi querida hagamos el amor, ya que yo estoy enamorado.