Si la Pàtria perillava
i la bandera arborava
aixecant el Sometent,
què faries tu en la guerra
per defensar nostra terra
del dogal d'estranya gent?
...................
ha de comptar en sa defensa,
els enemics quants seran;
basta lluitar amb coratge,
que per rompre l'esclavatge
cada home es torna un gegant.
Antoni Bori i Fontestà
del poema Per la Pàtria
El Sometent
és un cos que hom aplegava els veins d'un lloc per a la
persecució de malfactors en temps de pau i per a la defensa de
la terra enfront l'enemic en temps de guerra.
Dels
origens medievals al decret de Nova Planta
El Sometent
està inspirat en l’antic Sagramental, germandat entre
diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per
mitjà de jurament, i, per això, anomenada Sagramental a
Catalunya des d’almenys el 1257. Encara que
s'institucionalitza durant el regnat de Jaume I, es troba ja
legislat per escrit el segle XI. A Catalunya, l’usatge Princeps
namque establia la participació obligatòria de tot home
útil en la defensa del país, en cas d’amenaça exterior.
Els compromesos en el Sagramental eren convocats, en cas de
perill, amb fogueres enceses de cim a cim, en forma d’host,
a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, és a dir,
“so metent”, mot aquest que al segle XVI tendí a
prevaler i a substituir el de Sagramental. El primer Sagramental
fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat. El 1314
Jaume II creà el Sagramental del Vallès, que fou unit a
l’anterior -la vegueria passà a denominar-se de Barcelona i
del Vallès-. El 1395 foren afegits els Sagramentals de Moià i
del Maresme i la vegueria ampliava la denominació i era dita de
Barcelona, del Vallès, de Moià i del Maresme. En cas de guerra
al mateix Principat, el Sometent general era mobilitzat. La
mobilització general de paisans es feia amb fogueres enceses de
cim a cim, a toc de corn marí i finalment a toc de campana
(d’aquí el nom de Sometent, “so metent”). Arran
de la desfeta de 1714, aquest primer Sometent patriòtic -del
qual l’heroi nacional Francesc de Moragues en fou cap- el
1716 restà suprimit amb el decret de Nova Planta del rei
d'Espanya Felip V.
De la Guerra Gran a la fi de la II Dictadura
Malgrat la
seva supressió pel decret de Nova Planta, durant la Guerra Gran,
davant l’angoixosa situació de l’exèrcit, el capità
general de Catalunya, comte de La Unión, ressucità el Sometent
(1794), que fou novament actiu com a auxiliar de l'exèrcit
regular durant la Guerra del Francès (1808-1814), i que
destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i
Tarragona. Més o menys desorganitzat durant les dues primeres
guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans
propietaris rurals, amb el nom de "Sometent Armat de la Muntanya
de Catalunya", i adoptà el lema “Pau, pau i sempre
pau”. Des d’aleshores tingué un caràcter de cos
auxiliar d’ordre públic a la ruralia destinat, a la
pràctica, a salvaguardar els dominis d’aquells grans
propietaris, amb la qual cosa adquireix un caire marcadament
conservador. La I República l’abolí novament (1873), però
poc després fou restablert i resultà sumament eficaç per a
combatre els carlins, a la tercera guerra. El 1877 publicà una
revista titulada ‘‘Paz y Tregua’’, publicada
en català (‘‘Pau i Treva’’) des del 1934.
Les Bases de Manresa (1892) reservaren un important paper al
Sometent, que, en no reeixir aqueixes, no es pogué acomplir. El
Sometent intervingué al costat de les autoritats en diverses
ocasions, com en la detenció de Francesc Ferrer i Guàrdia
(1909) a Alella (el Maresme) i en l’acció contra vaguistes
durant els anys que precediren la Dictadura del general Primo de
Rivera. Aquest decidí d’estendre el Sometent a la totalitat
de l’estat espanyol, temptativa que no sobrevisqué a la I
Dictadura (1923-30). El 1931 és dissolt per la II República
espanyola, però el 1936, en esclatar la guerra, és restablert.
A la fi de la guerra civil el Sometent és novament dissolt, fins
que el 1945 la dictadura del general Franco el reorganitza
(“Somatén Armado”) amb
la finalitat principal de combatre el Maquis, i que té el màxim exponent
el 1960 amb la mort a trets de l'anarquista Quico Sabaté a Sant Celoni,
a mans d'un membre del sometent franquista anomenat Abel Rocha.
L’organització del Sometent a les ciutats es realitzà
únicament damunt el paper. A la fi de la II Dictadura, el 1978 el Senat espanyol aprova la
dissolució de tal Sometent com a organització armada.
No obstant
aquesta història d'alts i baixos, el Sometent és una
institució tradicional de Catalunya, de milícia popular, que
compta amb episodis heroics dins de la història de la nostra
Pàtria. Passats els temps del ranci "Somatén
Armado", ara és l'hora d'un nou Sometent definitivament
patriòtic: la del Sometent Nacional de Catalunya.
Endavant per Catalunya!
ENLLAÇOS PATRIÒTICS
(per ordre alfabètic)
Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans
Esquerra Republicana de Catalunya
